-Quant és dotat d'un cor sincer , l'home és digne de confiança ; quant està dotat d'un caràcter senzill , l'home és generós i rarament s'equivoca en jutjar els altres .
( PROVERBI )
-La paraula confiança té el seu origen en el verb llatí confido , que vol dir tenir esperança o seguretat en la bona fé d'algú .La confiança neix de la creença que és possible preveure el comportament própi o aliè , i això provoca un sentiment positiu que anticipa un futur lliure d'amenaces .Confiar sempre implica un risc .Només hi pot haver confiança entre persones perqué només aquestes poden comprometre's a actuar de manera determinada .La confiança mai no és fruit de la teoria ,sinó de l'experiència que desprèn l'acció.
Seguretat i risc s'unèixen en un joc d'equilibris en el qual la persona que confía té sentiments de seguretat en sí matèixa i en els própis recursosi,per aixó , ès capaç de confiar en un altre ésser humà .Vol dir que malgrat ser conscient que en cedir el control corre un risc , está disposada a fer-ho perqué creu en el compromís de l'altre i en el seu propi compromís.
Sense confiana no hi ha alegria ....i no hi ha diàleg , ni aprenentatge , ni delegació , ni iniciativa emprenedora ,ni credibilitat.Només hi ha precaucions , normes , rigidesa , cinisme i estructures de control per intentar sentir-se segur .La confiança comporta franquesa , la possibilitat de ser nosaltres matéixos sense haver de pendre un excés de precaucions per protegir-nos .
Sense confiança no hi pot haver creixement personal perqué no es pot establir un tipus de comunicació sincera i directa en la qual les paraules que es diuen sorgeixin del cor i de la ment a l'hora .Tot i que quant ens relacionem ens exposem , cal assumir aquest risc com una oportunitat de fer-nos , perqué el fet de no relacionar-se ens afebleix sempre .
Sense confiança no hi ha tampoc pau ni serenitat perqué aquets sentiments demanen que siguem capaços de mirar les coses amb netedat i acceptació.Quant acceptem i acollim , som capaços de confiar i no ens sentim sols perqué s'ha establert una bona relació humana .I és quant hi ha una relació humana de qualitat que podem sentir alegria i felicitat.
La confiança pot ser un sentiment i també una actitud i un marc de conducta evers el futur .La confiança és la clau de tota relació.Sense confiança , les relacions s'enfonsen .Aquest sentiment ens permet pensar que molta gent petita , en molts llocs petits , fent moltes coses petites, podem aconseguir grans coses .
Vivim en un món incert, inmersos en constants canvis , on la velocitat i les presses fan que moltes coses no puguin ser previstes .Aquest és un context caótic i plé d'incertessa i nosaltres , humans , vivim les nostres vides enmig d'aquest moviment desenfrenat.Precissament és en aquestes circumstàncies on la confiança ens pot proporcionar l'ancoratge que ens faci sentir segurs per decidir ,actuar i experimentar coses noves.I aixó pot succeir perqué dins nostre hi ha un espai que ningú ens pot pendre : la certessa de ser enmig de l'incertessa de viure .
*Quant .. escolte-ho algú ( sigui.. un polític, un banquer... un soci o un company de feina , o algún familiar ) anomenar la paraula "" confiança"" , recorde.ho sempre el que significa ... el que vol dir veritablement..i evalue-ho.. quin grau de confiança os inspira o os pot proporcionar .. fugiu dels manipuladors de la paraula , i segur que os estalvie.ho molts malts de cap i fins hi tot : desenganys i disgustos , en aquest tarannà per la vida .
( PROVERBI )
-La paraula confiança té el seu origen en el verb llatí confido , que vol dir tenir esperança o seguretat en la bona fé d'algú .La confiança neix de la creença que és possible preveure el comportament própi o aliè , i això provoca un sentiment positiu que anticipa un futur lliure d'amenaces .Confiar sempre implica un risc .Només hi pot haver confiança entre persones perqué només aquestes poden comprometre's a actuar de manera determinada .La confiança mai no és fruit de la teoria ,sinó de l'experiència que desprèn l'acció.
Seguretat i risc s'unèixen en un joc d'equilibris en el qual la persona que confía té sentiments de seguretat en sí matèixa i en els própis recursosi,per aixó , ès capaç de confiar en un altre ésser humà .Vol dir que malgrat ser conscient que en cedir el control corre un risc , está disposada a fer-ho perqué creu en el compromís de l'altre i en el seu propi compromís.
Sense confiana no hi ha alegria ....i no hi ha diàleg , ni aprenentatge , ni delegació , ni iniciativa emprenedora ,ni credibilitat.Només hi ha precaucions , normes , rigidesa , cinisme i estructures de control per intentar sentir-se segur .La confiança comporta franquesa , la possibilitat de ser nosaltres matéixos sense haver de pendre un excés de precaucions per protegir-nos .
Sense confiança no hi pot haver creixement personal perqué no es pot establir un tipus de comunicació sincera i directa en la qual les paraules que es diuen sorgeixin del cor i de la ment a l'hora .Tot i que quant ens relacionem ens exposem , cal assumir aquest risc com una oportunitat de fer-nos , perqué el fet de no relacionar-se ens afebleix sempre .
Sense confiança no hi ha tampoc pau ni serenitat perqué aquets sentiments demanen que siguem capaços de mirar les coses amb netedat i acceptació.Quant acceptem i acollim , som capaços de confiar i no ens sentim sols perqué s'ha establert una bona relació humana .I és quant hi ha una relació humana de qualitat que podem sentir alegria i felicitat.
La confiança pot ser un sentiment i també una actitud i un marc de conducta evers el futur .La confiança és la clau de tota relació.Sense confiança , les relacions s'enfonsen .Aquest sentiment ens permet pensar que molta gent petita , en molts llocs petits , fent moltes coses petites, podem aconseguir grans coses .
Vivim en un món incert, inmersos en constants canvis , on la velocitat i les presses fan que moltes coses no puguin ser previstes .Aquest és un context caótic i plé d'incertessa i nosaltres , humans , vivim les nostres vides enmig d'aquest moviment desenfrenat.Precissament és en aquestes circumstàncies on la confiança ens pot proporcionar l'ancoratge que ens faci sentir segurs per decidir ,actuar i experimentar coses noves.I aixó pot succeir perqué dins nostre hi ha un espai que ningú ens pot pendre : la certessa de ser enmig de l'incertessa de viure .
*Quant .. escolte-ho algú ( sigui.. un polític, un banquer... un soci o un company de feina , o algún familiar ) anomenar la paraula "" confiança"" , recorde.ho sempre el que significa ... el que vol dir veritablement..i evalue-ho.. quin grau de confiança os inspira o os pot proporcionar .. fugiu dels manipuladors de la paraula , i segur que os estalvie.ho molts malts de cap i fins hi tot : desenganys i disgustos , en aquest tarannà per la vida .
- I ES QUE SI CONFÍES PLENAMENT ,
FINS HI TOT UN MESTRE NO IL.LUMINAT
POT REVOLUCIONAR POSITIVAMENT
LA TEVA VIDA.
I EL CONTRÀRI TAMBÉ ES VERITAT :
UN MESTRE IL.LUMINAT
POT NO SER-TE DE CAP UTILITAT .
TOT DEPÉN COMPLETAMENT DE TÚ !!!!!
Stás, amb quin perfil vas pel Facebook? No et veig mai ara. Si pots diguem alguna cosa.
ResponEliminaUna abraçada!
Pau V.