dilluns, 16 d’abril del 2012

LA PRIMERA REPUBLICA CATALANA, AL 1641 !!! ...




La República Catalana és l'estat reclamat per l'independentisme català, si bé alguns dels seus sectors reclamen els Països Catalans. La República Catalana ha estat proclamada, almenys, en quatre ocasions: al segle XVII per Pau Claris, al segle XIX liderat per Baldomer Lostau[1] i al segle XX per Francesc Macià (1931) i per Lluís Companys, qui el 1934 proclamà l'Estat Català.
Baldomer Lostau i Prats (Barcelona 1846 - 1896) fou un polític català, d'idees republicanes i federalistes. Era membre del Club dels Federalistes i diputat provincial de Barcelona quan el 27 de novembrede 1869 fou un dels signants del document del Comitè Republicà Federal de la Província de Barcelona, on s'incitava el poble a agafar les armes, i personalment encapçalà la insurrecció federal a Igualada. Es va exiliar a Ais de Provença i el 1872 formà part del Consell Federal de la Secció Regional Espanyola de la Internacional Obrera, de la qual ell va ser un dels primers catalans que s'hi adherí. Fou elegit diputat a les corts per Gràcia per l'abril del 1871 i membre de la diputació de Barcelona el 1872-1873, des d'on tingué un paper destacat en l'efímera proclamació de l'Estat Català els dies 5 i 7 de març de1873.
Organitzà després els guies de la diputació i lluità contra els carlins; pel novembre del 1873 s'oposà a la dissolució dels guies i hagué de tornar a exiliar-se. El 1877 s'uní als intents d'organització d'unsindicalisme reformista a Barcelona. Continuà dins el partit federal de Francesc Pi i Margall, i fins i tot el 1883 intervingué activament en el congrés regional a Catalunya i en l'assemblea federal deSaragossa, bé que encapçalà una tendència de caire municipalista oposada al federalisme regionalista de Josep Maria Vallès i Ribot. Fou diputat a les Corts espanyoles pel Partit Republicà Democràtic Federal per Vilafranca del Penedès el 1893 i el 1896.

Segle XVII - Proclamació de Pau Claris

Pau Claris i Casademunt
 94è President de la Generalitat de Catalunya1638 - 1641Nascut1586Barcelona Mort1641Barcelona Càrrec eclesiàsticCanonge de la Seu d'Urgell

[modifica]La batalla de Montjuïc
El 26 de gener de 1641 s'havia lliurat la batalla de Montjuïc contra l'exèrcit de Felip IV, el qual fou derrotat i es veié forçat a retirar-se. Un mes més tard moria el President Pau Claris, qualificat pelDietari de la Generalitat com un gran restaurador de la nostra pàtria i mare Catalunya, defensor i llibertador de la pàtria.
La destitució del Comte-duc d'Olivares, la presència de la fam i de la pesta i la promesa de Felip IV de respectar les institucions catalanes van posar fi a la guerra (1652). Però no era la pau total.
Encara que la Guerra dels Trenta Anys s'havia clos amb el Tractat de Westfàlia de 1648, pel qual Espanya perdia dominis al centre d'Europa, continuava la guerra entre França i Espanya, en què Catalunya era afectada en els seus territoris del nord dels Pirineus. Quan l'any 1659 Lluís XIV i Felip IV signen la Pau dels Pirineus, Catalunya és dividida en cedir Felip IV a França part del territori català (Rosselló, Capcir, Conflent, Vallespir i part de la Cerdanya), transgredint les Constitucions de Catalunya.
http://www.vilaweb.cat/noticia/3401468/20090121/noticia.html
  (la república catalana d'en Claris va durar més que no crèiem
Es basa en el llibre de l'historiador Antoni Simon, 'Pau Claris, líder d'una classe revolucionària')

Segle XIX: El Pacte Federal de Tortosa

El 18 de maig de 1869 els representants dels comitès republicano-federals d’Aragó, Catalunya, València i Balears, signen el Pacte Federal de Tortosa per treballar conjuntament per establir la República federal Espanyola, deixant clar que defensaven la unitat d'Espanya.[2]
Per altra banda, el febrer del 1873 es va proclamar Primera República Espanyola de caràcter unitari i no federal, sent-ne el primer president Estanislau Figueras; pocs mesos després, el juny del 1873, va haver de dimitir a causa de la crisi econòmica i de la divisió interna en el seu propi partit provocada per la Proclamació de l'Estat Català dins la Federació Espanyola; aquesta crisi interna només va poder ser sufocada després de prometre la dissolució de l'exèrcit a Catalunya; dimitit Estanislau Figueras, va ser substituït per Pi i Margall, i va haver de fugir a França, d'on va tornar a final d'any per a intentar, sense èxit, recompondre el fragmentat Partit Federal.

Segle XX
1931 - Proclamació de Macià

Francesc Macià.
122è President de la Generalitat de Catalunya14 de des. de 1932 - 25 de des. de 1933
Nascut21 de setembre de 1859Vilanova i la Geltrú Catalunya Mort25 de desembre de 1933(als 74 anys)Barcelona Partit (en càrrec)Estat Català i ERC

Pel pacte de Sant Sebastià de 17 d'agost de 1930, els partits polítics republicans d'Espanya es posaren d'acord en un disseny global per a l'imminent canvi de règim que incloïa l'autonomia política de Catalunya dins l'anhelada República. Arran de les eleccions municipals de 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia,Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar laSegona República espanyola. Aquesta proclamació preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els ministres Fernando de los Ríos,Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya, en inexacta recuperació del nom medieval de la Diputació del General. L'arxiu sonor que ens ha arribat avui dia («proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica»), no és la proclamació original, sinó que ho és la citada anteriorment. El govern provisional de la República catalana era format per:
President = Francesc Macià
Conseller de Política = Ventura Gassol
Conseller d'Instrucció = Rafael Campalans (USC)
Conseller de defensa = Joan Casanovas i Maristany (Estat Català)
Conseller d'Hisenda = Casimir Giralt (Partit Republicà Radical)
Conseller d'Economia i Treball = Manuel Serra i Moret (USC)
Conseller de Comunicacions = Manuel Carrasco i Formiguera (Acció Catalana)
Conseller d'Obres Públiques = Salvador Vidal i Rosell (UGT)



1934 - Proclamació de Companys

Lluís Companys
123è President de la Generalitat de Catalunya1 de gener de 1934 - 15 d'octubre de 1940( ASSASINAT  PEL  DICTADOR GENOCIDA  FRANCISCO  FRANCO  )
Nascut21 de juny de 1882el Tarròs (Urgell) Mort15 d'octubre de 1940 (als 58 anys)Barcelona Partit (en càrrec)E

Article principal: Fets del sis d'octubre
El 6 d'octubre de 1934, el President de la Generalitat, Lluís Companys (ERC), tornà a proclamar l'Estat Català dins la República Espanyola. Va establir un govern provisional català, format per:
President = Lluís Companys
Governació = Josep Dencàs i Puigdollers (Estat Català)
Justícia i Dret = Joan Lluhí i Vallescà
Sanitat i obres públiques = Pere Mestres (ERC)
Finances = Joan Comorera (USC)
Treball = Martí Barrera i Maresta (ERC)
Cultura = Ventura Gassol (ERC)
Cap del Parlament = Joan Casanovas i Maristany
Cap dels mossos d'esquadra = Enric Pérez i Farràs
Comissari d'Ordre Públic = Frederic Escofet
L'intent va ser ràpidament avortat per l'exèrcit espanyol (Fets del sis d'octubre). Companys fou detingut i empresonat; el govern autònom, suspès, i tots els seus membres, empresonats.
Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, el nou règim franquista abolí les institucions de la Generalitat, i el govern de la Generalitat es va exiliar. El president, Lluís Companys, va ser detingut amb la col·laboració de la Gestapo i va ser extradit a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc (1940).

                                         
                                               
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Opina

GENIAL PENSAMENT

GENIAL PENSAMENT
"Cuando tenía cinco años, mi madre siempre me decía que la felicidad era la clave de la vida. Un día, cuando entré a la escuela, me preguntaron qué quería ser de mayor. Yo escribí "feliz" . Me dijeron que no había entendido la pregunta, y yo les respondí que ellos no entendían la vida". —John Lennon —

.

.

.

.

pensar

pensar

AIXÓ ES LO QUE HI HA !